Banca i caixes a Solsona

Quantes oficines d’entitats financeres hi han, i hi han hagut, a Solsona? Revisant les fotografies del Pep, rellegint documentació publicada al respecte i fent un exercici de memòria col·lectiva, donarem resposta a aquesta pregunta.

La primera oficina d’una entitat financera moderna que es va obrir a Solsona, segons explica Francesc Irla i Cot, va ser el Banc de Terrassa, al número 6 de la plaça Major, a principis del segle XX. Abans el que hi havia era alguna corresponsalia i, sobre tot, prestadors particulars. Aquesta entitat va fer fallida l’any 1924, amb pèrdues de dipòsits i un gran daltabaix en la confiança dels solsonins en les modernes entitats financeres.

Poc temps després, en el mateix lloc, va obrir la Banca Arnús, que va ser comprada pel Banco Central l’any 1942. Aquesta oficina encara continua activa en el mateix lloc amb l’evolució de noms motivada per la concentració del sector bancari espanyol dels darrers decennis, passant a dir-se Banco Central Hispano (BCH), Banco Santander Central Hispano (BSCH) i per acabar operant amb l’actual marca de Banco Santander.

L’any 1934 van obrir a Solsona les dues entitats més populars per a l’estalvi i el crèdit particular. La Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, va obrir la seva primera oficina a la plaça de sant Joan, per passar després al carrer del Castell. Coneguda com a la Caixa del Màrius, va passar a dir-se Caixa de Catalunya i CatalunyaCaixa, per acabar finalment integrada dins del BBVA.

L’altra entitat va ser la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, que va començar al carrer del Castell per a continuar en el carrer de Llobera amb els noms de Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, «La Caixa» i, finalment, CaixaBank.

Durant el franquisme l’estat va ser molt intervencionista amb les entitats financeres, amb molts pocs canvis fins a finals dels anys seixanta, quan va començar una liberalització en aquest sector amb considerables noves oficines durant la dècada dels setanta. Durant aquest període es va produir el cuiros fenomen que el banc o la caixa llogava un local on hi havia un negoci a canvi de contractar qui el portava o algun dels seus fills. Això va passar amb:

  • El Bar Sport va fer tractes amb el Banco de Madrid.
  • El Forn de Sant Pere va fer tractes amb el Banesto.
  • El Bar Els Porxos va fer tractes amb la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida” que després passar a ser la Caixa de Barcelona.
  • La discoteca Dafnys, regentada per la família Gilanyà del Bar Cantàbric, va fer tractes amb Banca Catalana.
Club Sant Jordi

Cal destacar l’obra social d’aquestes dues caixes d’estalvi a Solsona. La biblioteca i els clubs de jubilats van ser durant molts anys els seus patrocinis més emblemàtics. Era habitual veure la seva imatge corporativa en la majoria d’actes culturals i esportius que es feien per la comarca.

Durant les dècades del canvi de mil·lenni hi va haver a Solsona un significatiu increment d’oficines d’entitats financeres.

En lloc d’entrar en el detall de cada una, hem fer aquesta taula per recordar les oficines bancaries de Solsona i en quin lloc eren. La recuperació d’aquests records està oberta a tothom qui hi vulgui participar.

Sucursals recordades de bancs i caixes a Solsona – 20220807 (pdf)

Sucursals recordades de bancs i caixes a Solsona – 20220807 (.xlsx)

El Pont de Solsona, l’any 1990, amb tres entitats bancaries.

Degut a la concentració del sector bancari espanyol a rel de la crisi del 2008, s’ha reduït molt el número d’oficines a Solsona. Actualment només hi ha 5 sucursals d’entitats financeres obertes, i totes son de bancs, ja no hi ha cap caixa ni la seva obra social.

FIDECAYA

Malgrat no ser pròpiament un banc en el sentit ampli, si que era una entitat d’estalvi particular que es va dedicar a captar actius entre les classes populars i el mon rural oferint unes rendibilitats molt atractives. Sabem que a Solsona hi va ser present, aproximadament, entre l’any 1965 i 1980.

Malauradament es un cas identificat i catalogat com de corrupció a Espanya a la Wikipedia:

Cas Fidecaya: un forat en aquesta entitat d’estalvi creada el 1952 i intervinguda el 1980, amb 250.000 afectats i una presumpta estafa de 1.800 milions de pessetes. El Govern va forçar una liquidació que el Tribunal de Comptes va considerar irregular. El dèficit patrimonial de l’empresa va ser estimat provisionalment en més de 7.000 milions de pessetes, la meitat dels estalvis dipositats que van ser garantits en un 90% per l’Estat. El propietari, Edmundo Alfaro, va ser processat per estafa, i Fidecaya comprada per Rumasa, davant de l’oposició del Govern. El cas va ser arxivat a petició de la Fiscalia el 1989. 

😉

Records del passat

Banc Central

A la plaça Major es van alçar, durant el segle XX, importants entitats bancaries. Primer s’hi va instal·lar el Banc de Terrassa, entitat que va fer fallida el 1924. Seguidament fou la Banca Arnús, entitat absorbida pel Banco Central el 1947. En aquesta fotografia els seus treballadors probablement el 1956. S’hi identifica A. Ramonet, J. Barrera, J. Calvo, F. Irla, F. Díaz, J. Xandri i J. Mosella. Hi destaca l’altar a la Mare de Déu del Claustre coronada. (L’Abans – Solsona Recull Gràfic 1864-1979)

La Caixa del Màrius

En Marius Coromines Reig, Director de la Oficina 033 Solsona durant 34 anys, fins la seva jubilació el L’oficina es va obrir els primers dies de Febrer del any 1934. Un home farcit de qualitats que es molt recordat i ho serà molts anys. (Lorenzo Rojas Chávez – COMPANYS Capítol 84 – pàgina 10)

😉

Galeria de fotos del Pep

Des de les Fotos del Pep es vol ajudar a conservar i mantenir el record de les oficines que les entitats financeres han tingut a Solsona amb algunes de les seves fotografies, que si cliqueu aquí les podreu veure totes.

😉

El banquer Irla

Si voleu saber més coses sobre els inicis de la Banca a Solsona, continueu llegint.

Francesc Irla i Cot, era noi que va començar a treballar a la Banca Arnús de Puigcerdà i va venir l’any 1950 a Solsona per dirigir l’oficina del Banc Central i s’hi va quedar.

El banquer Irla explica que el primer banc que s’hi va instal·lar va ser el Banc de Terrassa, després la Banca Arnús i a continuació el Banc Central.

Això ho podeu trobar en el llibre, que recomano rellegir de tant en tant: Solsonins que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona i sota la llum darrera del segle XX al record o la presència han vingut de Narcís Clotet, Quicu Riu i Pere Riu.

Tu no ets de Solsona si no coneixes el llibre “Solsonins que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona i sota la llum darrera del segle XX al record o la presència han vingut de Narcís Clotet, Quicu Riu i Pere Riu“.

😉

Francesc Irla i Cot, segons un certificat emès pel Banc Central el 24 de setembre de 1969, va començar a treballar a la Banca Arnús el dia 1 de Març de 1939. El 31 de desembre de 1947 va passar a formar part de la plantilla del Banc Central a la sucursal de Puigcerdà per l’absorció de la Banca Arnús. El 14 de novembre de 1950 va ser traslladat a la oficina de Solsona amb el càrrec de director, on hi va treballar fins el 5 d’abril de 1960.

Una carta del Banc de Madrid del 4 de juny de 1969 ratifica el nomenament de Francesc Irla i Cot com director de la sucursal d’aquest banc a Solsona.

😉

Més imatges pel record

Talonari de la sucursal a Solsona de de l’any 1977.

😉

Campanya de Generalitat de Catalunya de l’any 1994 sobre com s’emplena un xec en català.

Aquest es de l’oficina de la Caixa de Manresa de Solsona.

😉